La claredat d'objectius i expectatives d'aprenentatge, així com la claredat en els criteris d'avaluació resulta fonamental perquè l'aprenentatge es dugui a terme de manera eficaç. En un esquema d'aprenentatge tradicional, l'avaluació té una funció qualificadora, de manera que ocorre una vegada que l'aprenentatge s’ha dut a terme i es refereix als seus resultats. Un enfocament formatiu, en canvi, promou una valoració contínua de l'aprenentatge, ja que el procés mateix de la construcció de coneixements és aprenentatge. Aquest enfocament facilita la intervenció de manera constant en els processos d'aprenentatge per regular-los i modular-los. Perquè l'aprenentatge sigui eficaç i significatiu, ha de constituir un procés conjunt amb l'avaluació.

Els objectius de l'aprenentatge són complexos i variats, de manera que els instruments per valorar-ne el compliment han de ser també múltiples i de diferent naturalesa. Una varietat d'instruments de mesura i seguiment personalitzat de l'aprenentatge com rúbriques, informes, portafolis i carpetes de treball, entre molts d'altres, contribueixen a una valoració més completa i complexa de l'aprenentatge. Així mateix, una eina importantíssima per a l'avaluació formativa és l'observació. Una observació atenta exigeix del docent un enfocament personalitzat de l'aprenentatge, ja que necessita tenir coneixement profund de les diferències individuals de cada infant: el seu ritme d'aprenentatge, les seves motivacions, interessos, capacitats, coneixements previs, etc. Dels infants i joves exigeix un alt grau de metacognició, és a dir, de reconeixement de si mateix com a "aprenent" i de coneixement del seu ritme d'aprenentatge, les seves motivacions, interessos, capacitats, coneixements previs, etc. a través d’una avaluació formadora que li permeti desenvolupar la competència d’aprendre a aprendre per a tota la vida.

En aquest procés intervenen, en primer lloc, el docent i l’aprenent. Segons Dylan Wiliam (2014), la funció del docent no és la d'ensenyar en si, sinó la de "crear situacions d'aprenentatge". Des d’aquesta perspectiva, el docent ha de "provocar" l'aprenentatge i, per descomptat, acompanyar-lo. El rol del docent és fonamental no només perquè l'aprenentatge es produeixi sinó perquè ho faci en la direcció esperada. L'avaluació formativa i sistemàtica contribueix a un acompanyament constant de l'aprenentatge. El docent, a més, és qui guia no només l'aprenentatge, sinó el procés de metacognició i l'adquisició d'autonomia dels infants. Ambdues característiques són fonamentals perquè l’aprenent sigui capaç d'observar, valorar i regular el seu aprenentatge. A més d'aquest binomi clau, altres agents interns, com els companys de classe, i externs, com les famílies, complementen el complex procés de valoració de l'aprenentatge.

-------------------------

Recursos

RECURSOS SERVEI ORDENACIÓ EDUCATIVA CAIB

AVALUAR PER APRENDRE (2010) Neus Sanmartí (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya). 

AVALUAR ÉS APRENDRE (2020) Neus Sanmartí (Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya).