L'actualització dels elements que conformen el nucli pedagògic va de la mà del redisseny de les maneres com aquests elements (els infants i  joves, els docents, les competències i els recursos) es relacionen, s'organitzen i interactuen. Això requereix repensar la forma com els docents col·laboren, la forma com s’agrupen els infants i joves per aprendre, l'ús que es fa del temps i els diferents enfocaments pedagògics que s'utilitzen en l'aprenentatge.

En primer lloc, és important pensar en les possibilitats que un treball col·laboratiu docent pot oferir a l'aprenentatge. La codocència i el treball en equip entre docents dins l’escola i entre aquests i altres educadors ajuda a expandir les possibilitats pedagògiques. Aquestes col·laboracions permeten l'aprenentatge entre iguals, la complementarietat i la cooperació, i inclouen, per exemple, els sistemes d'acompanyament de docents novells i la codocència a l'aula per disminuir la ràtio docent-aprenents i per arribar als infants i joves amb majors desafiaments d'aprenentatge. També permet variar estils d'ensenyament i fomenta una formació interna i contínua. La col·laboració entre educadors s'estén més enllà de les fronteres escolars per mitjà de xarxes i comunitats d'aprenentatge.

En segon lloc, repensar les formes d’agrupar els infants ajuda a desenvolupar competències socials com la convivència, el respecte i la cooperació. Les agrupacions en comunitats i assemblees que integren aprenents de diferents cursos, cicles, o edats fomenten la inclusió i el sentit de pertinença. Agrupar infants i joves de diferents edats, habilitats i interessos durant les activitats d'aprenentatge fomenta el treball cooperatiu, l'aprenentatge entre iguals i el desenvolupament de competències socials.

En tercer lloc, repensar l'ús del temps és important perquè defineix una bona part de l'estructuració dels aprenentatges. Un horari que permeti blocs més amplis i flexibles contribueix a un aprenentatge respectuós del ritme de cada persona i fomenta els aprenentatges profunds. Els rituals com cercles de paraula, reunions matinals o reflexions formatives al final del dia ajuden a estructurar el dia i a omplir-lo de sentit. L'aprenentatge no formal, dins i fora de l'horari lectiu, també ofereix valuoses oportunitats d'aprenentatge per mitjà d'activitats lúdiques, esportives, culturals i socials.

Finalment, és fonamental repensar els enfocaments pedagògics amb què s'aborda l'aprenentatge. Un ús variat però congruent de pedagogies aporta a l'aprenentatge la versatilitat necessària per arribar a tots els infants i joves, amb les seves diferències individuals en ritmes, habilitats i estils. L'aprenentatge per indagació i l'aprenentatge cooperatiu són de particular interès, ja que preparen infants i joves per a futurs aprenentatges i s'enfoquen en el desenvolupament de les competències. La seva aplicació és complexa i implica un gran desafiament, ja que exigeix de l'educador un nivell de competència i compromís molt alt, que és difícil d'aconseguir sense una comunitat de suport. D'altra banda, l'ús de la tecnologia ofereix possibilitats d'aprenentatge rellevants quan recolza sobre un coneixement pedagògic profund per part del docent.

--------------------------

Recursos

MANUAL PER A ENTORNS D’APRENENTATGE INNOVADORS (OCDE, 2018)

LA NATURALESA DE L’APRENENTATGE (OCDE, 2018)

CONCEPTE NUCLI PEDAGÒGIC (2010) “Mejorando la escuela desde la sala de clase” Richard Elmore.