El lideratge és una part fonamental de l'entorn d'aprenentatge; alinea la visió, la ruta i les estratègies a seguir perquè l'aprenentatge es produeixi de manera eficaç.

El lideratge per a l'aprenentatge és, per naturalesa, un exercici compartit i col·laboratiu. De poc serveix un líder carismàtic i amb poder de convicció si, quan aquest falta, el projecte no té solidesa per mantenir-se en peu. L'aprenentatge necessita un lideratge compartit, que involucri un molt ampli nombre d'actors, alguns fins i tot externs, com a consellers i guies.

L'equip directiu és, sens dubte, indispensable per al funcionament de l'entorn d'aprenentatge, però el lideratge s'ha d'estendre també de manera formal i informal als educadors, infants i joves, personal de suport, famílies i altres actors involucrats en el procés d'aprenentatge. Cada actor amb rols i llibertats d'acció diferents, cadascun amb una implicació a la seva mida, però tots involucrats i amb un alt compromís per avançar en la ruta acordada.

Una visió clara del projecte educatiu és important perquè tots els actors tinguin coneixement dels objectius i participin en el disseny d'estratègies per assolir-los. La implicació dels diferents actors pot fer-se efectiva mitjançant figures formals i identificables de lideratge, com consells pedagògics, assemblees d'estudiants, associacions de pares i mares de família; però també mitjançant instàncies menys definides i informals. Un lideratge compartit no implica únicament la inclusió de diferents actors, sinó que implica, a més, la ruptura de la jerarquia vertical en pro d'un model més horitzontal.

Perquè l'aprenentatge sigui més eficaç, una de les funcions més importants del lideratge és la de generar, analitzar, comunicar i utilitzar informació sobre l'aprenentatge que ja es porta a terme amb l’objectiu de dissenyar i redissenyar l'entorn d'aprenentatge. Aquesta és la naturalesa mateixa d'una organització formativa: utilitzar informació per a la seva pròpia millora. No obstant això, no es tracta d'un qüestionament a l'atzar, desesperat o de simple insatisfacció; es tracta d'un qüestionament intel·ligent, estructurat i basat en l'evidència sobre l'aprenentatge.

L'anterior està molt en línia amb l'ús adequat de l'avaluació; la utilització de portafolis, bitàcoles i instruments de seguiment personalitzat permet obtenir evidències clares i rellevants sobre l'aprenentatge. És important que aquestes evidències es posin en coneixement de tots els actors involucrats i que s'utilitzin per a la millora. La informació obtinguda a través de l'avaluació dóna visibilitat al procés d'ensenyament i aprenentatge, la qual cosa permet interrogar i enriquir la pràctica docent per mitjà de la investigació. Sovint, aquest procés sol implicar una formació contínua -interna o externa- del professorat, així com una col·laboració forta entre educadors. El pas següent és interrogar les estratègies, relacions i organització de l'entorn d'aprenentatge mateix en vies a la millora. A aquest efecte, la informació sobre l'aprenentatge ha de tractar-se, comunicar-se i utilitzar-se de manera eficaç, transparent i sistemàtica. El darrer pas és assentar les bases per a una organització formativa, és a dir, que utilitza l'evidència per a la millora, el que es tradueix en el redisseny de l'entorn d'aprenentatge per a seguir donant millor resposta al projecte educatiu tot involucrant els diferents actors en el procés.