El lideratge és una part fonamental de l'entorn d'aprenentatge; alinea la visió, el full de ruta i les estratègies a seguir perquè l'aprenentatge es produeixi de manera eficaç.

El lideratge per a l'aprenentatge és, per naturalesa, un exercici compartit i col·laboratiu. De poc serveix un líder carismàtic i amb poder de convicció si, quan aquest falta, el projecte no té solidesa per mantenir-se en peu. L'aprenentatge necessita un lideratge compartit, que involucri un molt ampli nombre d'agents, alguns fins i tot externs, com a consellers i guies (amics crítics).

L'equip directiu és, sens dubte, indispensable per al funcionament de l'entorn d'aprenentatge, però el lideratge s'ha d'estendre també de manera formal i informal als docents, infants i joves, personal no docent, famílies i altres agents involucrats en el procés d'aprenentatge. Cada agent amb rols i llibertats d'acció diferents, cadascun amb una implicació a la seva mida, però tots involucrats i amb un alt compromís per avançar en la ruta acordada en direcció a la visió compartida de centre.

Una visió clara del projecte educatiu és important perquè tots els agents tinguin coneixement dels objectius i participin en el disseny d'estratègies per assolir-los. La implicació dels diferents agents pot fer-se efectiva mitjançant figures formals i identificables de lideratge, com claustres pedagògics, assemblees d'estudiants, associacions de famílies; però també mitjançant instàncies menys definides i informals. Un lideratge compartit implica a més de la inclusió de diferents agents, l’impuls d’un model de lideratge horitzontal.

Perquè l'aprenentatge sigui més eficaç, una de les funcions més importants del lideratge és la de generar, analitzar, comunicar i utilitzar informació sobre l'aprenentatge que ja es du a terme amb l’objectiu de dissenyar i redissenyar l'entorn d'aprenentatge (iterar). Aquesta és la naturalesa mateixa d'una organització formativa: utilitzar informació per a la seva pròpia millora. Per això és un aspecte clau el qüestionament intel·ligent, estructurat i basat en l'evidència sobre l'aprenentatge.

Tot això està molt en línia amb l'ús adequat de l'avaluació; la utilització de portafolis, bitàcoles i instruments de seguiment personalitzats permeten obtenir evidències clares i rellevants sobre l'aprenentatge. És important que aquestes evidències es posin en coneixement de tots els agents involucrats i que s'utilitzin per a la millora. La informació obtinguda a través de l'avaluació dóna visibilitat al procés d'ensenyament i aprenentatge, la qual cosa permet indagar i enriquir la pràctica docent per mitjà de la investigació. Sovint, aquest procés sol implicar una formació contínua -interna o externa- del professorat, així com una col·laboració forta entre docents. El pas següent és cercar les estratègies, relacions i organització de l'entorn d'aprenentatge orientat a la millora. A aquest efecte, la informació sobre l'aprenentatge ha de tractar-se, comunicar-se i utilitzar-se de manera eficaç, transparent i sistemàtica. El darrer pas és assentar les bases per a una organització formativa, és a dir, que utilitza l'evidència per a la millora, el que es tradueix en el redisseny de l'entorn d'aprenentatge per a seguir donant millor resposta al projecte educatiu tot involucrant els diferents agents en el procés.

----------------------------

Recursos

MANUAL PER A ENTORNS D’APRENENTATGE INNOVADORS (OCDE, 2018)

LA NATURALESA DE L’APRENENTATGE (OCDE, 2018)

CONCEPTE NUCLI PEDAGÒGIC (2010) “Mejorando la escuela desde la sala de clase” Richard Elmore.

LIDERAR PER APRENDRE. (2013) Stoll, L., Instance, D., Jolonch, A., Martínez, M., Badia, J.