Neus Sanmartí (2020) defineix l'avaluació com a "motor de l'aprenentatge", ja que l'evidència que llança l'exercici avaluatiu sobre l'aprenentatge reflecteix què i com s’ha après i serveix per modificar què i com s'aprendrà. El propòsit principal de l'avaluació és, per tant, proveir informació que serveixi per regular els processos d'aprenentatge i d’ensenyament amb fins de millora.

Un enfocament purament qualificador ajuda a comparar el progrés entre persones, però no contribueix a la seva motivació per millorar ni dóna indicis de com arribar a aquesta millora. En contrast, un enfocament formatiu de l'avaluació té una clara orientació a la millora i, per tant, a la regulació dels processos d'aprenentatge i ensenyament. Per aquesta raó, el rol de l’infant o jove és fonamental en el procés avaluatiu.

L'autoavaluació és un exercici que, ben reeixit, representa una font valuosíssima d'informació per a l’aprenent. A més, comporta un procés de metacognició en què els infants i joves estan obligats a reflexionar sobre si mateixos com a aprenents, a conèixer-se i a veure amb claredat en quin punt del seu camí es troben, quins són els seus objectius i com han de ser els seus processos d'aprenentatge per tal d’assolir aquests objectius. Si bé l'autoavaluació és una eina valuosíssima de millora de l'aprenentatge, aquesta s'ha de complementar amb altres formes d'avaluació formativa guiades pel docent, qui contrastarà les seves observacions amb les de l’aprenent i enriquirà la seva pròpia percepció de l'aprenentatge. El docent, a més, trobarà, tant en l'avaluació formativa personalitzada com en l'autoavaluació, una font d'informació per a la millora de la seva pràctica.

L’avaluació formativa és un element clau en l’entorn d’aprenentatge. Ha de partir d’expectatives clares i els resultats han de millorar i enriquir els processos i l’experiència d’aprenentatge de cada infant. L’avaluació formativa també ha de possibilitar que els docents regulin les seves pràctiques d’aprenentatge per respondre a les necessitats dels infants i joves. És clau que l’avaluació reflecteixi els 7 principis de l'aprenentatge:

1. L’alumnat és el centre de l’aprenentatge i cal estimular la seva implicació i participació activa, ajudant que comprenguin la seva pròpia activitat en tant que persones que aprenen.
2. El procés d’aprenentatge és de naturalesa social, raó per la qual cal fomentar l’aprenentatge col·laboratiu.
3. Les emocions i la motivació són part integral de l’aprenentatge, raó per la qual cal generar sintonia amb les motivacions de l’alumnat i donar importància a les seves emocions.
4. S’han de tenir en compte les diferències individuals de l’alumnat i també els coneixements previs de cada persona.
5. L’esforç i l’afany d’autosuperació de l’alumnat és clau per a l’aprenentatge, però sense una sobrecàrrega o pressió excessiva, ni a través de l’avorriment o la por.
6. L’avaluació continuada afavoreix l’aprenentatge, sobretot si es desenvolupa a partir d’expectatives clares, estratègies coherents i amb un fort èmfasi en la retroalimentació formativa.
7. L’aprenentatge es basa en la construcció de connexions horitzontals entre àrees de coneixement i activitats, que s’han de promoure tant dins l’escola com en connexió amb la resta de la comunitat educativa i de la societat.

SANMARTÍ, Neus Avaluar és aprendre, (2000) Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya.